domingo, 10 de mayo de 2009

Xé qué agust!



El dilluns que no tinc ganes,
el dimarts pa descansar
el dimecres pa fer novia
i el dijous pa festejar
el divendres pa fer contes,
i el dissabte pa cobrar,
i diumenge que tinc ganes,
no me'n deixen treballar.


Xé, qué a gust,
xé qué a gust,
xé qué a gust!,
el ratet que estem passant...!
Xé qué agust,
xé qué agust,
xé que agust
que m'esteu matant a fam...!

Perque visc a la teulera,
que és lo últim del Raval,
diuen que sóc un borratxo,
d'eixos de got i punyal,
si visqués en la Glorieta,
i vestís de Senyoret,
per molt borratxo que fora,
guardarien el secret!


Xé, qué a gust,
xé qué a gust,
xé qué a gust!,
el ratet que estem passant...!
Xé qué agust,
xé qué agust,
xé que agust
que m'esteu matant a fam...!


Puja la carn, puja l'oli,
puja la llet, puja el pa;
i l'autobús no cal parlar-ne
que li diuen l'autocar.
Si el ball seguix com el ballem,
tan mal haurem d'acabar,
que els que mai no treballen,
no podran d'ací a poc menjar!!

Xé, qué a gust,
xé qué a gust,
xé qué a gust!,
el ratet que estem passant...!
Xé qué agust,
xé qué agust,
xé que agust
que m'esteu matant a fam...!


Hem de donar-los les gràcies als patrons per treballar
perquè sense ells no podrien cap dels nostres fills menjar
però el que ès cert és que ells viuen gràcies al que treballem
i així els seus fills poden tindre cotxe, farlopa i harem


Xé, qué a gust,
xé qué a gust,
xé qué a gust!,
el ratet que estem passant...!
Xé qué agust,
xé qué agust,
xé que agust
que m'esteu matant a fam...!


Fins que el món dels rics i els pobres només siga un mal record
Fins que no pete el seu ordre, no serem lliures del tot
fins que tot això no passe seguirem donant què-fer
I el dia que la lluita esclate, veurem qui riu el darrer.

No hay comentarios: