sábado, 30 de abril de 2011

Somnis



No em canse de sentir aquesta cançó dels Manel (Aniversari)

Evoca, des d'un racó de la meua memòria, il·lusions i somnis d'adolescència encara de complir, i en aquest moment de la vida em fa questionar-me què va passar pel camí.

Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar
una veu comentava: "ai, que guapa està"
i jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit
-
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit,
per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada
pels dos cavallets fer-me pas amb prudència
per un entramat de sabates d'hivern, de confeti aixafat
i esprintar maleint l'allargada dels meus nous passets
i amargar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no mengi el collons de gatet.
-
I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.
-
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres d'ajuda, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
-
i en un núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que ho sento, però ja mai viuràs
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on desapercebut
estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.

domingo, 10 de abril de 2011

Cambio encubierto de modelo sanitario















Siguiendo con los despropósitos que están acontenciendo en la Sanidad Catalana dejo dos artículos de El Pais....
Los recortes de la Generalitat incendian la sanidad catalana
Boi Ruiz

Luego postearé mi opinión....

sábado, 2 de abril de 2011

Sanidad Catalana (en castellano)

Traducción al castellano

Queridos Amigos:
Os pido y autorizo a difundir este correo electrónico reenviándolo por medio de vuestras agendas (con copia oculta) y colgarlo en las redes sociales en que participéis para abrir debate. La Vanguardia ha hecho enmudecer la opinión sobre los recortes sanitarios. La carta que envié el pasado 6 de marzo (la encontrareis en este mismo mensaje, junto con la respuesta que dio el defensor del lector de La Vanguardia) no solamente no se ha querido publicar, si no que desde que el consellr Boi Ruiz hizo público el recorte del 10% de la sanidad el pasado 1 de marzo, La Vanguardia no ha escrito ni un solo editorial, ni una sola carta por parte de los profesionales dando su opinión. Tan solo una columna de Helena Ris, muy apropiada, fue publicada el mismo 6 de Marzo. Parece que no cayó nada bien ene. Entorno de la conselleria. La situación que crean los recortes tan brutales tiene unas grabes consecuencias sociales y en el futuro de Catalunya que no se pueden pasar por alto. No permitamos ni que se nos anestesie ni que no se nos permita dar nuestra opinión sobre el futuro de la sanidad pública catalana. Utilicemos las redes virtuales para dar nuestras opiniones y que nuestros político sepan qué pensamos, por los medios de comunicación no lo harán.
Jaume Canet

Carta a la Vanguardia:
DAÑOS COLATERALES DE LOS RECORTES SANITARIOS
Quien olvida el pasado está condenado a repetirlo. Año 2002: el gobierno de CiU, con Artur Mas como conseller en jefe y Eduard Rius como conseller de Sanidad, inicia un plan de choque para reducir las listas de espera. Este plan favorecía que los hospitales públicos y médicos se beneficiaran de unos ingresos adicionales que resolvían los presupuestos de los centros concertados e incrementaban las nóminas. Ahora bien, no había suficientes especialistas para conseguir los objetivos. Por una proposición parlamentaria no de ley, la Sociedad Catalana de Anestesiología recibió el encargo de buscar fórmulas que paliaran la falta de anestesiólogos. Así, con la connivencia de la administración se promovió la captación de profesionales extranjeros, muchos de ellos de manera irregular que todavía están trabajando. Un estudio realizado en el año 2003 (ANESCAT) reveló que 9 de cada 100 catalanes se anestesiaban cada año, que un 40% de las anestesias no estaban financiadas por el sistema público y que un tercio de las operaciones fue alguno de los 12 procedimientos escogidos en el plan de choque. Con esta información, la Sociedad Catalana de Anestesiología hizo una previsión de necesidades de anestesiólogos teniendo en cuenta el crecimiento de la población y el relevo de las jubilaciones de estos profesionales. En consonancia, en los siguientes años se dobló el número de anestesiólogos en formación. Año 2004: el gobierno del tripatito, con Marina Geli de consellera, empeoró la situación aumentando el número de procedimientos del plan de choque. Esto provocó una escalada de oferta de trabajo para captar profesionales en la que incluso los centros privados debían competir. Aun así, ni entonces ni ahora, se ha resuelto el problema de las listas de espera., ni se evaluaron los criterios de intervenciones quirúrgicas ni los resultados. Año 2011: el nuevo gobierno de CiU con Boi Ruiz de conseller, revienta este plan aunque se aumenten las listas de espera e invita a la población a que se busque un sistema privado.
Conclusiones: El gobierno de CiU del año 2002 quiso obtener unos réditos políticos rápidos sin planificar el futuro. El gobierno del tripartito empeoró la situación ampliando el plan de choque con ineficiencia. Ahora en defensa de las medidas contra la burbuja sanitaria, se dinamita lo que se ha hecho durante 9 años y en un gesto de miopía política se condena a una gran cantidad de profesionales sanitarios al destierro o a buscar otros trabajos. La pérdida de este capítulo humano puede ser irreparable. Ciertamente, este año cerca de un centenar de anestesiólogs pueden quedar en el paro a pesar de una formación especializada de 4 años les había prometido trabajo seguro. SE ha optado por la vía fácil: una reducción drástica del presupuesto sin mirar las consecuencias de futuro, como hicieron los predecesores en la consellería. Lo que hace falta es utilizar la crisis como oportunidad de mejora del sistema de salud. Se reducirían los costes implicando y educando a los ciudadanos en su uso, exigiendo a los profesionales que se corresponsabilicen y se adapten a la población envejecida que requiere un abordaje médico muy diferente y construyendo un modelo sanitario público sostenible por parte de los políticos y gestores. Ahora bien conseller Ruiz, si la intención es destruir el sistema sanitario público, aunque quieran convencer de lo contrario, y pasar a uno a la americana donde cada ciudadano se tenga que buscar la vida, ya lo está haciendo bien. El verdadero debate es qué modelo sanitario queremos.
Jaume Canet
President de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del dolor entre 2005 i 2009

Mail a la Vanguardia después de no ver publicada su carta
Queridos señores,
Les envié esta carta al director el domingo por considerarla publicable. Entiendo perfectamente que no tienen ninguna obligación de dar ningún tipo de explicación ni de mantener correspondencia con los lectores. Lo que me sorprende es que, dadas las circunstancias que vive la sanidad pública catalana, en esta última semana han salido 7 cartas sobre el tema del límite de velocidad, 7 sobre la semana blanca y 6 sobre la huelga de Aena y sólo una y de refilón, tratando el tema sanitario. Sé que tienen muchas cartas sobre esta problemática grave que vive nuestra sociedad y por tanto no sé si la no publicación al menos de alguna de estas cartas responde a un criterio editorial o auna intencionalidad por no hacer visible el problema. Sea como sea, sepan que por parte del mundo sanitario esta abstención de la Vanguardia por tratar el tema de los recortes sanitarios no está pasando desapercibida.
Atentamente
Jaume Canet

viernes, 1 de abril de 2011

Sanitat Catalana (en català)

Mail obert del Cap de Servei de Anestesiologia de CanRuti amb una carta enviada a la Vanguardia i no publicada:

Benvolguts amics:

Us demano i autoritzo a difondre aquest correu electrònic reenviant-lo per mitjà de les vostres agendes (per còpia oculta) i penjar-ho a les xarxes socials on participeu per obrir un debat. La Vanguardia ha fet emmudir la opinió sobre la retallada sanitària. La carta que vaig enviar el passat 6 de març (la trobeu en aquest mateix missatge i la resposta que va donar el defensor del lector de La Vanguardia) no solsament no s’ha volgut publicar si no que, des de que el conseller Boi Ruiz va fer pública la retallada del 10% de la sanitat el passat 1 de març, La Vanguardia no ha escrit ni una editorial ni una carta per part dels professionals donant la seva opinió. Nomes una columna de Helena Ris (document adjunt), molt adient i assenyada, va ser publicada el mateix 6 de març a La Vanguardia. Sembla que no va caure gens bé a l’entorn de la Conselleria. La situació que crea la retallada tan brutal té unes greus conseqüències socials i de futur a Catalunya que no es poden passar per alt. No permetem ni que se’ns anestesiï ni que no se’ns permeti donar la nostra opinió sobre el futur de la sanitat pública catalana. Utilitzem les xarxes virtuals per donar les nostres opinions i que els nostres polítics sàpiguen què pensem, per que els mitjans de comunicació no ho faran.

Jaume Canet



Carta a la Vanguardia:

DANYS COL·LATERALS DE LA RETALLADA SANITÀRIA



Qui oblida el passat està condemnat a repetir-lo. Any 2002: el govern de CiU, amb Artur Mas com a conseller en cap i Eduard Rius conseller de Sanitat, inicia un pla de xoc per reduir les llistes d’espera. Aquest pla afavorí que hospitals públics i metges se’n beneficiessin d’uns ingressos addicionals que resolien els pressupostos dels centres concertats i incrementaven les nòmines. Ara bé, no hi havia suficients especialistes per assolir els objectius. Per una proposició parlamentària no de llei, la Societat Catalana d’Anestesiologia va rebre l’encàrrec de buscar fórmules que pal·liessin la manca d’anestesiòlegs. Tot i així, amb la connivència de l’administració, es va promoure la captació de professionals estrangers, molts d’ells de forma irregular i que encara segueixen treballant. Un estudi realitzat l’any 2003 (ANESCAT) va revelar que 9 de cada 100 catalans s’anestesiaven cada any, que un 40% de les anestesies no estaven finançades pel sistema públic i que un terç de les operacions va ser d’algun dels 12 procediments triats en el pla de xoc. Amb aquesta informació, la Societat Catalana d’Anestesiologia va fer una previsió de necessitat d’anestesiòlegs tenint en compte el creixement de la població i el relleu de les jubilacions d’aquests professionals. En consonància, en els següents anys es va doblar el nombre d’anestesiòlegs en formació. Any 2004: el govern del tripartit, amb Marina Geli de consellera, va empitjorar la situació augmentant el nombre de procediments del pla de xoc. Això va provocar una escalada d’oferta de treball per captar professionals en la que fins i tot els centres privats havien de competir. Tot i així, ni llavors ni ara el problema de les llistes d’espera s’ha resolt, ni es van avaluar els criteris de les indicacions quirúrgiques ni els resultats. Any 2011: el nou govern de CiU, amb Boi Ruiz de conseller, rebenta aquest pla encara que s’augmentin les llistes d’espera i invita a la població a que es busqui un sistema privat.

Conclusions: El govern de CiU de l’any 2002 va voler obtenir uns rèdits polítics ràpids sense planificar el futur. El govern tripartit va empitjorar la situació amplificant el pla de xoc amb ineficàcia. Ara, en defensa de les mesures contra la bombolla sanitària, es dinamita el que s’ha fet durant 9 anys i en un gest de miopia política es condemna a una gran quantitat de professionals sanitaris al desterrament o a buscar altres feines. La pèrdua d’aquest capítol humà pot ser irreparable. Concretament, aquest any prop d’un centenar d’anestesiòlegs poden quedar a l’atur malgrat que una formació especialitzada de 4 anys els hi havia promès feina segura. S’ha optat per la via fàcil: una reducció dràstica del pressupost sense mirar les conseqüències de futur, com van fer els predecessors en la conselleria. El que cal és utilitzar la crisi com una oportunitat de millora del sistema de salut. Es reduiran costos implicant i educant als ciutadans en el seu us, exigint als professionals que es corresponsabilitzin i s’adaptin a una població envellida que requereix un abordatge mèdic molt diferent i construint un model sanitari públic sostenible per part dels polítics i gestors. Ara bé conseller Ruiz, si la intenció és destruir el sistema sanitari públic, encara que ens vulgui convèncer del contrari, i passar a un a l’americana on cada ciutadà s’hagi de buscar la vida, ja ho està fent bé. El verdader debat és quin model sanitari volem.



Jaume Canet

President de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del dolor entre 2005 i 2009



Mail a la Vanguàrdia després de no veure publicada la seva carta:



Benvolguts senyors

Els hi vaig enviar aquesta carta al director el diumenge per considerar-la a ser publicada. Entenc perfectament que no tenen cap obligació a donar cap mena d’explicacions ni de mantenir correspondència amb els lectors. El que em sorprèn és que, donades les circumstàncies que viu la sanitat pública catalana, en aquesta darrera setmana han sortit 7 cartes sobre el tema del límit de velocitat, 7 sobre la setmana blanca i 6 sobre la vaga d’Aena i nomes una, i de refilo, tractant el tema sanitari. Sé que tenen moltes cartes sobre aquesta problemàtica greu que viu la nostra societat i per tant no sé si la no publicació al menys d’alguna d’aquestes cartes respon a un criteri editorial o a una intencionalitat per no fer visible el problema. Sigui com sigui, sàpiguen que per part del mon sanitari aquesta abstenció de La Vanguardia per tractar la retallada sanitària no està passant desapercebuda.

Atentament

Jaume Canet